Magnòlies d’acer, magnòlies d’or

Sis dones d’una petita ciutat dels Estats Units ens mostren les seves alegries i penes. Dones fràgils a estones, fortes en d’altres, però que juntes son indestructibles. Sis magnòlies d’acer.

Així anunciàvem la posta en escena de l’obra de Robert Harling, els dies 1 i 2 de juny, per part de les dones de La Bambolina Negra. Una aposta difícil, una obra complexa, de molt de text i alta exigència interpretativa, de gran dificultat per mantenir el ritme de cada situació i donar a cada moment la tensió necessària segons la seva naturalesa distesa o dramàtica. Tot un repte que les sis actrius -Dolors, Eva, Maica, Míriam, Yolanda i Montse- van aconseguir amb escreix. Emocionat-se fins el plor i encomanant al públic la seva commoció. I molt ben acompanyades pel treball de la setena magnòlia, la directora Marta Carreras. Totes elles no van ser magnòlies d’acer. Van ser magnòlies d’or.